CAP : Màster en formació del professorat, etc etc

Pensava jubilar aquest blog... però al final he sentit la necessitat de queixar-me d'alguna manera, tot i que possiblement no serveixi de res cara a l'exterior. Jo em quedo més tranquila.

És una vergonya que la "desaparició" misteriosa del CAP no estigui degudament informada a les pàgines web de la Universitat de Barcelona. Sí això és vergonyós, sobretot tenint en compte tot allò de "la societat de la informació". Però encara resulta més vergonyós que ni la UB ni l'ICE no recullin en la seva pàgina web informació sobre el súper màster "Formació de professorat de la ESO i blabla", quan altres Universitats ho tenen degudament explicat i fàcilment accessible.

Podria ser que hi ha un màster a punt de començar del qual ningú no té ni punyetera idea de com es farà?? Carai! Això sí que justifica el canvi del CAP al màster......

TELA MARINERA

PER ACABAR...

Arriba d’aquest curs, i cal fer balanç. Per començar, he de dir que en global m’ho he passat molt bé posant a la pràctica els continguts que s’han presentat a l’assignatura, tot i que han demanat molt de temps de dedicació fora de l’aula.

Tanmateix, agraeixo que l’assignatura hagi estat tan pràctica, ja que considero que la millor forma de conèixer l’aplicació de les noves tecnologies és aplicant-les. Amb el grup de treball ens ho hem passat molt bé, sobretot amb la realització del vídeo, amb el qual s’han complert les meves expectatives. De ben segur que em serà molt útil professional i personalment.

Si fair un repàs pels blocs que hem treballat, hi ha alguns exercicis que crec que es podrien suprimir per donar prioritat als altres. L’exemple més clar és la primera activitat, en què vam haver de fer un power point per a exposar alguns continguts. No ho considero gens apropiat, ja que de power point n’hem estat fent a gairebé totes les assignatures, i crec que és un repte per a tots més que superat.

Pel que fa a la pràctica del blog, he de ser sincera i dir que m’ha semblat molt fluixa. El blog és una eina que cal conèixer i que pot tenir moltes aplicacions en la vessant educativa i social, però en aquesta assignatura penso que no ho és, ja que som molts els alumnes que hem fet el blog, i al haver-ne tants, ja ni te’ls mires. Actualment hi ha altres eines que es podrien aprofitar i que possibiliten més l’intercanvi entre els uns i els altres, com podria ser un fotolog, un myspace, o crear un grup al facebook...Podira haver estat divertit! jeje

En referència al vídeo, com ja he comentat, m’ho he passat molt bé, he après molt i, el més important, ho hem practicat. En el cas del meu grup, el projecte educatiu ens ha servit per a donar-li més sentit a tot plegat, integrant també la pràctica de la pàgina web.

Finalment, m’acomiado de l’assignatura amb un molt bon record, i amb moltes ganes de continuar coneixent més de les Noves Tecnologies, ja que ens hem de posar les piles amb la “generació Einstein”.

A reveure!!!!

SERIOUS GAME

A qui no li ha passat mai que navegant i navegant per internet hagi acabat jugant a un joc que puntua si recicles bé, un qüestionari sobre si el teu consum és responsable… Jo recordo alguns d’aquests moments, i la veritat és que si els jocs són senzills, fàcils d’accedir i clars, sempre te n’emportes alguna cosa.

Un dia vaig acabar a la pàgina web de Mans Unides, jugant a “UN JOC PERILLÓS” , i la veritat és que és un joc força entretingut, i molt interessant a nivell educatiu, ja que combina continguts sobre cooperació i desenvolupament (objectius del Mil•leni) en una espècie de Trivial, en el qual el tauler és un mapa del món amb les ciutats principals d’alguns països.

És molt interessant el plantejament amb què la s’ha creat el joc, ja que integra no només el joc on-line (molt ben dissenyat per captar l’atenció dels joves), sinó que a més els continguts que s’hi treballen donen peu a seguir-los treballant proposant noves preguntes als creadors de Mans Unides.

Considero que treballar amb aquest joc a l’aula pot ser molt enriquidor, ja que, a més permet jugar en grup (fins a 8 jugadors).

Us convido a jugar-hi, és molt entretingut!

No hi ha dubte que les noves generacions aprenen les noves tecnologies a una velocitat tan ràpida que els currículums escolars van quedant desfassats en aquest àmbit. Juana Mª Sancho Gil exposa els beneficis d'una educació que integri els coneixements i les motivacions dels joves en l'aprenentatge escolar, i el repte de fomentar les noves tecnologies des de la vessant educativa.

Per a qui li pugui interessar, aquí teniu el power point de presentació de l'article "Formar lectores y autores en un mundo visual" que el nostre greup vam presentar a classe.



Si voleu veure les presentacions de la resta de companys de classe, premeu AQUÍ!

Tecnoautobiografia

Hi ha moments en què una experiència insignificant, un comentari, una mirada, un silenci..., et fa conectar circuits mentals que t’obren els ulls a una realitat fins el moment desconeguda. No pretenc adoptar una postura mística; estic parlant del moment en què vaig descobrir, arrel d’un comentari del meu pare, que la televisió no havia existit sempre. Ni la televisió, ni la rentadora, ni el frigorífic, ni la minipimer! En aquell moment em va entrar la fascinació de saber com era la vida sense tots aquells aparells màgics que estaven allí des que vaig néixer, en part incrèdula de la possibilitat de viure d’una altra manera que no fos amb ells, tan assumida com tenia la seva presència des de “sempre”. Recordo canvis d’ordinadors més vells a més nous i cada vegada amb més possibilitats, però ho recordo a una velocitat tal, que ni vaig tenir temps a parar a pensar-ho. De fet, no trobo tan estrafolària la idea infantil de màgia en tots els aparells tecnològics actuals.

La nostra generació ha crescut juntament amb l’evolució de les tecnologies, i ens hi hem anat adaptant sense ni tan sols ser-ne conscients, aprenent i assimilant-ne els coneixements com si fóssim esponges. Si més no, aquesta és la sensació que me n’ha quedat fins avui dia, en què em resulta més fàcil redactar des de l’ordinador que fer-ho en paper i bolígraf (quina comoditat això del “corta-pega”, fer i desfer... i oblidar-me d’aquella imatge tan romàntica de començar a escriure i acabar amb la paperera plena fins dalt de fulls arrugats...)

Des de la meva infància han passat tants canvis tecnològics que podria escriure pàgines i pàgines, ja que vaig créixer amb maquinetes de jocs, el tamagotchi, la Nintendo i el Super Mario Bros, l’arribada d’internet i els xats d’adolescent, el walkman, el discman, l’mp3, el mòbil, el mòbil amb càmera, el mòbil amb vídeo i el “mòbil amb tot”! I és que amb el telèfon mòbil n’hem passat de tot tipus, i crec que no hi ha cap mala experiència que superi aquell episodi que tots hem passat quan se’ns ha espatllat el mòbil, i al comprarte’n un de nou te n’adones que no hi ha cap contacte a l’agenda. Tu que confiadament havies deixat de banda la llibreteta de paper! Però el pitjor és quan t’acostes a la botiga i t’expliquen que hauries d’haver-los grabat a la SIM. D’acord, a partir d’aquell moment t’afanyes a recuperar tots els números que pots aconseguir i t’assegures de “guardar en SIM”, i un bon dia... la SIM s’espatlla. Però hem de ser positius i pensar que era la forma de fer neteja!

L’últim crit de les noves tecnologies és la comunicació i l’intercanvi a partir de blogs, fotologs, spaces etc etc, en què la gent comparteix les fotografies, vídeos, creacions i tot el que es vulgui. Tot i que n’estic al corrent, encara no hi he entrat a fons, tinc ganes de conèixer més les possibilitats en aquest món, sobretot pel que fa a la creació i divulgació de material audiovisual. Considero que pot ser una eina de gran ajuda crear materials de transmissió, sensibilització o documentació, i poder posar-los a l’abast de tothom. Si a l’assignatura pogués complir aquesta expectativa, penso que em seria molt útil en la meva trajectòria professional.

Una experiència positiva relacionada amb l'educació i les noves tecnologies, m'agradaria compartir un petit projecte que vam dur a terme fa dos estius amb nens i nenes de Jenin (Palestina). Un dels objectius del projecte era que aquells nens i nenes tinguessin la oportunitat d'apropar-se a la creació d'un curtmetratge com a forma d'expressió. Nosaltres els voliem mostrar que per crear una història-denúncia no cal tenir un estudi cinematogràfic. Al final del taller els vam donar un CD amb els seus vídeos i els dels companys. El resultat va ser molt positiu, i ha quedat l'esperança que si en algun moment se'ls despreta les ganes d'utilitzar aquest recurs, com a mínim ja hagin tingut un primer contacte. El projecte va quedar força penjat, tot i les ganes que teniem el grup de seguir fent aquest tipus d'activitats i mantenir el contacte amb les associacions de la zona. Espero que algun dia poguem reemprendre'l i poder aprofitar el que en tregui d'aquesta assignatura!