Hi ha moments en què una experiència insignificant, un comentari, una mirada, un silenci..., et fa conectar circuits mentals que t’obren els ulls a una realitat fins el moment desconeguda. No pretenc adoptar una postura mística; estic parlant del moment en què vaig descobrir, arrel d’un comentari del meu pare, que la televisió no havia existit sempre. Ni la televisió, ni la rentadora, ni el frigorífic, ni la minipimer! En aquell moment em va entrar la fascinació de saber com era la vida sense tots aquells aparells màgics que estaven allí des que vaig néixer, en part incrèdula de la possibilitat de viure d’una altra manera que no fos amb ells, tan assumida com tenia la seva presència des de “sempre”. Recordo canvis d’ordinadors més vells a més nous i cada vegada amb més possibilitats, però ho recordo a una velocitat tal, que ni vaig tenir temps a parar a pensar-ho. De fet, no trobo tan estrafolària la idea infantil de màgia en tots els aparells tecnològics actuals.
La nostra generació ha crescut juntament amb l’evolució de les tecnologies, i ens hi hem anat adaptant sense ni tan sols ser-ne conscients, aprenent i assimilant-ne els coneixements com si fóssim esponges. Si més no, aquesta és la sensació que me n’ha quedat fins avui dia, en què em resulta més fàcil redactar des de l’ordinador que fer-ho en paper i bolígraf (quina comoditat això del “corta-pega”, fer i desfer... i oblidar-me d’aquella imatge tan romàntica de començar a escriure i acabar amb la paperera plena fins dalt de fulls arrugats...)
Des de la meva infància han passat tants canvis tecnològics q
ue podria escriure pàgines i pàgines, ja que vaig créixer amb maquinetes de jocs, el tamagotchi, la Nintendo i el Super Mario Bros, l’arribada d’internet i els xats d’adolescent, el walkman, el discman, l’mp3, el mòbil, el mòbil amb càmera, el mòbil amb vídeo i el “mòbil amb tot”! I és que amb el telèfon mòbil n’hem passat de tot tipus, i crec que no hi ha cap mala experiència que superi aquell episodi que tots hem passat quan se’ns ha espatllat el mòbil, i al comprarte’n un de nou te n’adones que no hi ha cap contacte a l’agenda. Tu que confiadament havies deixat de banda la llibreteta de paper! Però el pitjor és quan t’acostes a la botiga i t’expliquen que hauries d’haver-los grabat a la SIM. D’acord, a partir d’aquell moment t’afanyes a recuperar tots els números que pots aconseguir i t’assegures de “guardar en SIM”, i un bon dia... la SIM s’espatlla. Però hem de ser positius i pensar que era la forma de fer neteja!
L’últim crit de les noves tecnologies és la comunicació i l’intercanvi a partir de blogs, fotologs, spaces etc etc, en què la gent comparteix les fotografies, vídeos, creacions i tot el que es vulgui. Tot i que n’estic al corrent, encara no hi he entrat a fons, tinc ganes de conèixer més les possibilitats en aquest món, sobretot pel que fa a la creació i divulgació de material audiovisual. Considero que pot ser una eina de gran ajuda crear materials de transmissió, sensibilització o documentació, i poder posar-los a l’abast de tothom. Si a l’assignatura pogués complir aquesta expectativa, penso que em seria molt útil en la meva trajectòria professional.
Una experiència positiva relacionada amb l'educació i les noves tecnologies, m'agradaria compartir un petit projecte que vam dur a terme fa dos estius amb nens i nenes de Jenin (Palestina). Un dels objectius del projecte era que aquells nens i nenes tinguessin la oportunitat d'apropar-se a la creació d'un curtmetratge com a forma d'expressió. Nosaltres els voliem mostrar que per crear una història-denúncia no cal tenir un estudi cinematogràfic. Al final del taller els vam donar un CD amb els seus vídeos i els dels companys. El resultat va ser molt positiu, i ha quedat l'esperança que si en algun moment se'ls despreta les ganes d'utilitzar aquest recurs, com a mínim ja hagin tingut un primer contacte. El projecte va quedar força penjat, tot i les ganes que teniem el grup de seguir fent aquest tipus d'activitats i mantenir el contacte amb les associacions de la zona. Espero que algun dia poguem reemprendre'l i poder aprofitar el que en tregui d'aquesta assignatura!
